Just abans de l’inici de la present campanya electoral, diversos membres de la Junta de l’Associació de Professionals de la Comunicació del Vallès Oriental ens hem reunit amb els màxims responsables comarcals dels partits polítics amb representació parlamentària, amb la sola excepció del Partit Popular, que ha desatès reiteradament les corresponents sol·licituds.

Aquestes trobades han coincidit, en el temps, amb la debat públic plantejat a Catalunya a propòsit de les relacions entre els informadors i els poders polítics; tot plegat, arran de les amenaces que el periodista garriguenc Jordi Barbeta, redactor en cap de la secció de Política de “La Vanguardia”, va rebre per part d’Antoni Bolaño, director de l’Oficina de Comunicació de Presidència de la Generalitat.

Els desencontres continuen amb l'enèsim capítol de la polèmica suscitada pel sistema de blocs electorals als mitjans públics audiovisuals, que fixa durades de temps per a les diferents formacions polítiques durant la campanya. També a la nostra comarca, on alguns companys no signaran les informacions de campanya que elaborin en senyal de protesta. Un sistema, el dels blocs, emparat per la Junta Electoral, però que al nostre entendre suposa una manca de respecte vers els comunicadors, i vers el dret a la informació dels ciutadans.

A banda de qüestions pràctiques que tenen relació amb la “logística informativa” que caracteritza tota campanya electoral, hem volgut intercanviar punts de vista en un àmbit més conceptual. Les trobades han estat cordials, tot i que en alguns casos hem percebut una certa actitud defensiva per part d’algunes persones, especialment quan es parlava (sempre en termes generals) de les pressions que, sovint, s’exerceixen sobre els informadors; també hem advertit, en altres, un cert to aparentment didàctic, però finalment paternalista. Així, tal vegada les converses no han estat tan sinceres com nosaltres hauríem somniat, però finalment han estat encontres productius, si més no per part nostra.

Sense arribar al retret, determinats polítics s’han exclamat d’alguns presumptes casos de mala praxi professional (no demostrats) que, en cap cas, es poden fer extensius al col·lectiu que representem, i sobre els que no ens pertoca pronunciar-nos. Sigui com sigui, constatem que un dels aspectes que amoïna més als líders comarcals rau en el fet que els diferents mitjans de comunicació del Vallès Oriental tinguin, cadascun d’ells, una línia editorial pròpia, sempre opinable, igualment sempre lícita. Aquesta pluralitat de punts de vista, que en termes democràtics és un tresor, sembla inquietar-los molt… depenent, és clar, d’on bufi el vent en casa ocasió.

També s’ha evidenciat en alguns casos no pas menyspreu, però sí una certa desconsideració cap a la figura del professional de la informació, a qui molts semblen veure com quelcom inevitable: com si posar-se davant un periodista, fos una mena de tràngol imprescindible per donar a conèixer al món la veritat que cada un creu posseir. Els informadors som, pel que sembla, un simple canal. Però s’esdevé que “gosem” interpretar el fets, de manera imperfecta (com és propi de qualsevol obra humana) però honesta, i no pas repetir mimèticament el que ens diuen o el que volen que diguem.

El desenvolupament informatiu de la campanya electoral farà evident el grau de comprensió (i de paraula) dels polítics amb el que ens hem trobat. Per la nostra banda, procurarem treballar amb la llibertat de criteri pròpia del nostre ofici: un capteniment professional (i una conquesta social) al que cap de nosaltres està disposat a renunciar.