Aquesta és la vuitena campanya electoral en què els professionals de diversos mitjans públics catalans fan vaga de firmes, escrites o verbals, i parcialment també d'aparició en imatge, per protestar per la imposició del minutatge en l'aparició dels partits, encara que sigui globalment i no dia a dia.

Els blocs electorals, que no van existir els primers anys de la democràcia, i que van tenir en inici una finalitat garantista per assegurar una presència equànime de tots els partits en unes radiotelevisions públiques controlades pels governs de torn, no tenen ja cap sentit professional ni informatiu, perquè primen la quantitat per sobre de la qualitat. I no tenen cap suport legal, com s'ha volgut fer creure durant anys, perquè la LOREG només reclama de la informació electoral en els informatius pluralisme i neutralitat, de les quals no es deriva el concepte de proporcionalitat basada en els darrers resultats electorals.

També es cita ara el CAC com a font d'autoritat, però l'Autoritat Audiovisual només fa recomanacions, que obliden també que els blocs no van existir sempre i la primacia de l'aspecte qualitatiu sobre el quantitatiu. Per últim, s'argumenta que calia introduir les "forquilles" de temps mínim i màxim per partit com a còmput global per evitar que algún partit recorri els plans de cobertura elaborats pels Consells d'Administració dels mitjans, argument defensiu que vol ignorar que la JEC no té competències per dictaminar sobre la informació electoral en els informatius, perquè la LOREG no li atribueix.

Justament la JEC, que ha rebutjat plans de cobertura "flexibles" per a RTVE i per a IB3, per recursos presentats per CiU i PP, i ha dictat blocs electorals estrictes en minutatge i ordre d'aparició, és l'objectiu de la demanda al Tribunal Suprem anunciada dijous per diverses organitzacions professionals i a la qual l'SPC dóna tot el suport, perquè ataca l'arrel del conflicte, i per haver estat el sindicat l'organització que més ho va proposar en anteriors eleccions.

D'altra banda, la pràctica habitual de la realització del senyal de vídeo per part de molts partits evidencia la confusió permanent entre propaganda i informació per part dels seus estrategs i la poca consideració que es té de la feina dels professionals i del dret a la informació de la ciutadania. El mateix que demostren els vetos de determinats partits als debats en la radiotelevisió pública estatal, que ja es regeix, com altres, per mecanismes de consens que no s'haurien de qüestionar menyspreant els treballadors dels mitjans i la missió de servei públic que té encomanada.

Per tot plegat donem ple suport a les protestes dels professionals dels mitjans públics i encoratgem les forces polítiques a prendre nota de la lliçó de lluita democràtica que estan duent a terme, que no va en detriment, sinó just al contrari, d'una informació plural i neutral al servei de la ciutadania.

Barcelona, 24 de febrer de 2008

Junta Executiva del Sindicat de Periodistes de Catalunya

El Col·legi de Periodistes ha elaborat el primer Document sobre Tarifes Mínimes Orientatives per a l'exercici de la professió Periodística, presentat oficialment el mes de desembre de 2007.

L'estudi s'ha realitzat "per esdevenir un referent retributiu i punt de partida que eviti les pràctiques irregulars que dificulten l'exercici professional i, en conseqüència, poden afectar negativament la qualitat de la informació", segons els seus redactors, que també afirmen haver realitzat aquest treball "amb la ferma voluntat de reduir la precarietat que afecta a un nombre creixent de professionals, joves i no tan joves".


Podeu descarregar-vos l'esmentat document aquí.

La comissió de gabinets de comunicació del Col·legi de Periodistes organitza la conferència El poder de la comunicació en el govern de les empreses, on els periodistes Antonio Franco, assessor de Presidència del Grup Zeta; Esther Grávalos, directora de Comunicació de Telefónica-Catalunya, i Antoni Torvà, director de Comunicació d’Endesa, explicaran la seva experiència professional.

Els objectius d’aquesta xerrada són tractar, entre altres qüestions, de la importància de la comunicació com eina de gestió de les empreses, la necessitat i obligació de comunicar i la tasca del periodista dins les empreses.

Data: 16 de Gener de 2008
Hora: 12 del migdia
Lloc: Sala d’Actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Rambla de Catalunya 10, Barcelona

Aquesta conferència forma part dels tallers que organitza la comissió de gabinets de comunicació del Col·legi de Periodistes, comissió que està elaborant un document sobre les bones pràctiques d’aquest sector professional.

RAP 107 FM, emissora municipal del Vallès Oriental , necessita cobrir un lloc de treball de redactor per als Serveis Informatius.

L’horari seria de matins de 10 a 13,30 hores de dilluns a dijous i els
dissabtes, 12 a 14 hores

Funcions: tasca de suport a la cap d’informatius de l’emissora, elaboració de notícies, locució de butlletins i del resum setmanal dels dissabtes.

Preferentment gent de les rodalies a Parets del Vallès, amb bon domini del català i que tingui certa experiència en el mitjà ràdio.

Condicions econòmiques a negociar.

Incorporació: Gener 2008.

Més informació al 93 573 81 81, o al mail rap107@parets.org

Periodistas de medios públicos temen una caza de brujas

BARCELONA. Redacción
Los comités profesionales de TV3 y Catalunya Ràdio, así como el Col · legi de Periodistes de Catalunya, reaccionaron ayer con sendos comunicados para salir al paso de unas declaraciones de portavoz adjunto del PSC en el Parlament, Joan Ferran, en una entrevista publicada por El Periódico de Catalunya dijo que "hay que arrancar la costra nacionalista de TV3 y Catalunya Ràdio", y "hacer tabla rasa con el pasado o un reset". Sobre esta última frase, los periodistas de la radio pública expresaron su temor a que "acabe significando una caza de brujas en los medios de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals". El comité de TVC exigió respeto a su independencia informativa y el Col · legi expresó su apoyo a los profesionales de los medios de comunicación públicos de la Generalitat.

El propio Ferran contrarreplicó que "no pide ninguna depuración" en TV3 y Catalunya Ràdio sino "repensar" el lenguaje que usan y la visión del mundo que dan para se corresponda con la "de todos los catalanes y no sólo con la de los nacionalistas".

En el ámbito político, sólo PP y Ciutadans salieron en defensa del portavoz socialista se felicitaron de que asumiera sus tesis y le emplazaron "iniciar las gestiones oportunas" para cambiar la situación. Sin embargo recibió duras críticas incluso desde el propio Govern. El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, tildó las palabras de Ferran de "injustas e inadecuadas en un momento en el que toca, precisamente, prestigiar a los medios públicos". El conseller reclamó a los partidos que "no utilicen" a los medios de comunicación públicos para hacer partidismo.

El portavoz parlamentario de CiU, Oriol Pujol, concluyó que Ferran pretende "hacer el trabajo sucio al PSC para poder continuar actuando con sectarismo sobre los medios de comunicación públicos". "Es el peor estilo de la escuela Bolaño - añadió-, esta escuela muy próxima al presidente de la Generalitat que se basa en la amenaza y el miedo".

El portavoz parlamentario de ERC, Joan Ridao, calificó la afirmación de Ferran de "inaceptable, desleal, sectaria y antidemocrática". "Si depende de ERC - comentó-, no permitiremos que se apliquen nunca las tesis de Ferran, que defiende un modelo absolutamente caduco por el cual los medios de comunicación están sometidos al poder político".

El portavoz de ICV-EUiA, Jaume Bosch, calificó los comentarios de Ferran de "desafortunados, equivocados e injustos", y lamentó que el PSC cometa el "grave error" "de descalificar" en lugar de plantear "un debate tranquilo".

Hasta el ex president Jordi Pujol se refirió al "intervencionismo sectario" del PSC, como uno de los peores defectos que caracterizan la situación política actual.

En los comunicados de protesta de los órganos profesionales se consideran las declaraciones de Ferran un "mal augurio" para la aplicación de la nueva ley de la Corporació y se insta a los partidos políticos a propiciar un acuerdo para poder aplicarla cuanto antes mejor.